El mite del samurai: més cinema que història
Si t’imagines un samurai sempre amb la katana a la mà, tallant enemics en plena batalla… estàs veient el Japó a través del cinema, no de la història.
Durant segles, l’arma principal dels samurais no era l’espasa, sinó l’arc a cavall (yumi). En l’època Heian i Kamakura (segles VIII–XIV), el samurai era abans que res un arquer muntat, entrenat per disparar fletxes amb precisió mentre galopava. Tanmateix, la katana (o la seva predecessora, la tachi) era una arma secundària, usada només quan el combat es tornava cos a cos.
De l’arc i la llança a la llegenda de la katana
Més endavant, durant les guerres de l’època Sengoku (segles XV–XVI), la llança (yari) va ser l’arma més comuna en els camps de batalla: més barata, eficaç en formació i letal en grups. A més, la katana encara era una eina de reserva, lluny del protagonisme que li atorgaríem després.
Tot va canviar l’any 1603, quan Tokugawa Ieyasu va unificar el Japó i va imposar una pau que duraria 250 anys. Amb les guerres extintes, els samurais es van quedar sense funció militar.
De fet, com a classe privilegiada, no podien desaparèixer. El shōgunat va decidir pagar-los un sou fix (sovint en arròs) a canvi de lleialtat… però sense que haguessin de lluitar.
La transformació del samurai en temps de pau
Aviat, el poble va començar a veure’ls com a paràsits: homes ben vestits que no treballaven ni defensaven ningú. Per tant, per justificar la seva existència i mantenir la seva identitat, els samurais van transformar les seves tècniques de guerra en arts marcials.
Així, la katana —que mai havia estat l’arma principal en batalla— es va convertir en el cor simbòlic del seu codi. L’entrenament amb l’espasa ja no era per matar, sinó per dominar-se a un mateix.
Finalment, el tir amb arc (kyūdō) es va tornar meditació. Fins i tot armes com el ventall de ferro (tessen) o el bastó van entrar en escoles formals com a expressions de disciplina.
En temps de pau, el veritable enemic del samurai ja no era l’oponent… sinó la seva pròpia indisciplina. I la katana, lluny de ser una eina de guerra, es va alçar com a símbol d’honor, autodisciplina i espiritualitat.
El llegat del samurai més enllà de la guerra
En conclusió, el mite no neix de la batalla… sinó de la necessitat de trobar sentit quan la guerra s’acaba. Aquesta transformació espiritual explica per què el samurai encara inspira respecte avui dia: no per la seva força, sinó per la seva serenitat.
Deja una respuesta