Boys Run the Riot: molt més que moda, una lliçó de llibertat
Si penses que aquest manga és una altra història adolescent sobre disseny de roba… torna a mirar.
Boys Run the Riot, de Keito Gaku, és una de les obres més honestes, valentes i necessàries que han arribat al catàleg de Norma Editorial en els últims anys.
I no, no cal que t’agradi la moda per connectar-hi. Només cal que creguis que tothom mereix ser qui és —sense excuses, sense concessions.
Un relat sobre identitat i resistència
L’obra segueix Ryo, un noi trans que encara no ha sortit de l’armari a la seva escola, i que troba en el streetwear una manera de parlar quan les paraules li fallen.
Quan coneix Jin, un altre noi trans amb actitud i una visió clara del que vol, tots dos decideixen crear la seva pròpia marca.
No per fer-se rics, ni per ser famosos, sinó per dir al món:
“Mireu-nos. Existim. I anem vestits com ens dona la gana.”
Una representació real i sense dramatismes
El que impressiona d’aquest manga no és només la seva trama, sinó la naturalitat amb què tracta la transició.
No hi ha melodrama forçat.
Hi ha nervis abans d’un tall de cabell, dubtes sobre quina camisa fa veure més masculí i amics que et diuen “tio” sense fer-ne un drama.
Això, en el món del manga, és senzillament revolucionari.
A més, el dibuix és vibrant, modern i ple d’energia.
Es nota que l’autor coneix —i estima— la cultura urbana, la roba i la joventut que la viu.
Per què has de llegir Boys Run the Riot
Si encara no estàs segur de donar-li una oportunitat, aquí tens alguns motius clars:
- És curt (4 volums) però intens i ple de missatge.
- Representa la comunitat trans des de dins, amb respecte i autenticitat.
- Et deixa una sensació de calma i força alhora, com si t’haguessis retrobat amb tu mateix.
En definitiva, Boys Run the Riot no és només un manga sobre roba o identitat, sinó una crida a viure lliurement, a crear sense por i a existir sense demanar permís.
⭐ Valoració: 4,5/5
Deja una respuesta